Àlex Calmo

Tancament

2008-07-28T00:23:00.003+02:00

A la espera d'un nou espai, amb un nou disseny i nous comentaris...he decidit tancar temporalment aquest espai, per falta de temps per a dedicar-me al bloc i a reflexionar sobre la situació política a Sant Cugat, Catalunya, Espanya i Europa.

Fins aviat amics, gràcies per la vostra companyia durant tot aquest temps!

Àlex Calmo

PSC és PSOE

2008-04-21T13:48:00.005+02:00

Sembla que per fi el PSOE es treu la careta, i en aquesta legislatura comença a acomodar-se a això de tenir molt poder i la poltrona. En l'anterior legislatura vam tenir un govern socialista molt sectari, com la majoria de poders que ostenten, però molt dissimulat. En Zapatero amb les seves males arts era capaç de tenir content a tothom, amb un sí sempre per davant i no complint res anava remant per rius moguts on sempre arribava a bon port.

La seva extraordinària campanya per a les generals, basada en donar por a l'electoral davant una hipotètica majoria del PP i el seu retorn al govern, ha estat tot un èxit. I es que ja li va passar a l'anterior legislatura en conseqüència del greu atemptat, va perdre el PP i de rebot va governar ZP. Ens tornem a trobar davant una pèrdua de les eleccions del PP, i per això en ZP torna a ser President.

I ja que els catalans han tornat a votar Zapatero, és l'hora de treure's la careta del PSC i establir la força del partit espanyolista també a Catalunya. El PSOE en aquesta legislatura, ja pot posar a en Bono al Congrés dels diputats, ja pot fer fora d'una vegada al Clos (que només molestava, i ha anat perfecte per apartar-lo de l'Alcaldia de BCN, en l'estil en que el PSOE fa fora els seus candidats catalans. Mirem en Pasqui), i ja pot posar Chacón al Ministerio de Defensa (mai oblidem "Repitan conmigo: Viva España y Viva el Rey") i a Corbacho a Trabajo e Immigración a veure si arregla la destroça del Caldera amb "els papers per a tothom". La Maleni, que no només és incompetent, sinó que és limitada, que repeteixi i així fem un govern de dones superxul·lo.

Estem davant d'un govern on tota la maquinària del PSOE està en marxa. Quan el PP i el PSOE han de fotre Catalunya, es fan molt amics. La única opció que treballarà pel nostre país és Convergència i Unió, Esquerra mana amb en José Montilla a Catalunya; no oblidem.

Ara toca ser valents

2008-03-27T03:11:00.004+01:00

Fa temps que sentim rumors de que si en ZP tornava a governar, en José Bono tornaria a la política com a President del Congrés dels diputats. I tal com se suposava...Bono es presenta a la presidència del Congrés espanyol. Els botiflers d'Esquerra ja han confirmat un no rotund a la votació per tal de que el polític més dur del PSOE sigui President (una de les poques coses que els hi aplaudeixo), i CiU anunciarà dilluns què farà: si votarà a favor o abstenció (que és el mateix), o si serà fidel al seu país i votarà que no.

Ja comencen les disputes a la Federació de CiU...mentre que en Mas afirmava als Matins de tv3 que no és un bon candidat per a presidir el Congrés, en Duran i Lleida per variar ja feia de les seves i diu públicament que en Bono seria un bon President. Sí, el mateix polític que va abandonar la política perquè el seu partit va votar l'Estatut de Catalunya (encara que fos una rebaixa important del que es va aprovar amb un 90% del Parlament de Catalunya), i en Duran diu que seria bo. En José Bono no representa l'Espanya plural, en Bono ha sembrat sempre la discòrdia entre Catalunya i les Comunitats d'Espanya, en Bono mai ha tolerat el català i els catalans, en Bono representa aquella Espanya rància i casposa que creu en una sola nació i en una sola pàtria: l'espanyola del Reino de España, la única, grande y libre.

Espero que CiU, i més especialment Convergència Democràtica sigui fidel als seus valors i al seu únic projecte: Catalunya i els catalans. I votar Bono, és com votar Acebes...és votar a favor d'Espanya i contra Catalunya. En Mariano Rajoy em fa menys por que en José Bono. CiU ha de ser ara més valenta que mai, i refusar la cadira que els socialistes ens volen condicionar per un suport al seu candidat espanyolista.

Dilluns veurem que passa. CiU sigues valenta, Mas i CDC diguem NO a José Bono President.

A cada porc li arriba el seu Sant Martí

2008-03-11T16:06:00.005+01:00

El Partit Popular ha tornat a perdre les eleccions i en conseqüència repeteix Zapatero. Què hi farem, sembla que Catalunya no reacciona...després del maltractament del tripartit i del govern Zapatero al nostre país, Catalunya ha tornat a votar PSOE. Potser perquè aquesta por que ha venut durant tot el seu discurs el PSOE vers el PP funciona. I funciona molt bé, però com molta gent ha comentat aquests dies, la Magdalena Álvarez (Maleni pels amics) s'estarà pixant de riure a casa seva, en pensar en com ens l'ha colat als catalans. Ens han pres el pèl, ens hem aixecat, ens hem manifestat però els hem tornat a votar. Catalunya és una nació diferent, i cal treballar-hi molt encara per tornar a conscienciar als ciutadans del nostre país que PP i PSOE s'assemblen molt a l'hora de fotre Catalunya.

Però el resultat més just, és sense lloc al dubte el d'Esquerra Republicana. El gran fracàs d'aquestes eleccions ha estat per Esquerra, i ja era hora que paguessin la seva falsa "equidistància" i el seu engany amb el discurs de la independència i l'entrega del país al PSOE. Ja era hora que els catalans s'adonessin de quin partit català tenia realment les mans lliures a Madrid, no només renovant la confiança en CiU sinó que atorgant-li un altre escó al Congrés dels diputats. El tripartit torna a trontollar, i com sempre gràcies a Esquerra. En Puigcercós abandona la Conselleria sense avisar al President del seu partit, i en Carod diu a TV3 que gent del seu partit embruta la imatge del partit republicà. S'avança el Congrés d'Esquerra, i a Madrid el PSOE ja diu que el pacte amb ERC a Catalunya ja no té sentit. La cadira de Carod i Puigcercós penja d'un fil, i aquest últim abandona el poder per centrar el seu temps en fer amics al partit i que no el fotin al carrer al proper Congrés, on tindrà força suficient com per carregar-se al Carod.

Qui no corre vola. Veurem si Esquerra rectifica i opta per fi pel pacte nacional. Si no reaccionen, moriran.

La JNC i la UJ de Sant Cugat animem als joves a anar a votar per Catalunya

2008-03-07T13:34:00.003+01:00

La JNC i la UJ hem fet una roda de premsa conjunta per a donar el nostre suport a la candidatura de Convergència i Unió a les eleccions generals, i animem als joves de la nostra ciutat a no quedar-se a casa diumenge, i anar a votar per Convergència i Unió, la única garantia de vot compromès amb Catalunya. També hem recordat al PSC de Sant Cugat, que sempre preocupat amb els acords dels partits sobre les zones de cartells electorals, que s'han saltat aquests acords i han omplert Sant Cugat no només de cartells a fanals no acordats sinó que altres zones on no els hi tocava.

Ets de dretes i no ho saps

2008-02-28T10:38:00.010+01:00

Avui vull recomanar la lectura del llibre Ets de dretes i no ho saps (L'arquer), del periodista Josep Martí. L'autor és actualment director de l'empresa assessora Mapa Media, i està casat amb la que fou delegada a Catalunya de l'estat espanyol en temps d'Aznar. L'analista polític i periodista Francesc-M. Álvaro, que ha col·laborat en l'escola d'estiu de la JNC en moltes ocasions, feia costat a l'autor en la presentació de l'obra en societat. Precisament ahir en J. Manel Nonell, candidat per CiU a les municipals a Valldoreix; escrivia un post parlant del llibre cosa que m'ha inspirat a adherir-me i proposar-ho també.

Aquest llibre vol defensar que ser de dretes o conservador, és una ideologia sana i democràtica i que no mereix el menyspreu que en la nostra societat actual provoca. També defensa aquelles coses en les que no ens parem mai a pensar els catalans, i en les que de ben segur estem d'acord una gran majoria de la gent que vivim a Catalunya. Parla de la propietat privada, de la religió, de la família, de la immigració...parla de molts temes que són motiu de debat a l'actualitat política i que forcen als partits que es diuen progressistes i d'esquerres, a modificar el seu discurs per adequar-ho a la conveniència electoral.

Perquè dir-se progressista i d'esquerres, es tradueix en una entesa de valors, llibertat, pau i amor que no combrega amb els programes i accions polítiques dels seus dirigents. El discurs fàcil de l'esquerra anima perquè buit de contingut, clama per uns valors i una llibertat que priven amb les seves maniobres polítiques, mentre que el discurs de la dreta i el centre, preocupat en el benestar i en la vida de les persones; sona a ranci i passat, quan és realment que es pensa en acció política directa i en la millora de la vida dels ciutadans.

El teu vot farà respectar Catalunya

2008-02-23T03:43:00.002+01:00

Primer cercle de xerrades de la JNC Sant Cugat

2008-02-15T22:30:00.002+01:00

En Felip Puig, Vicesecretari General de Convergència ha inaugurat avui el primer cercle de xerrades de la JNC de Sant Cugat. És un cercle on el col·lectiu de Sant Cugat volem obrir un espai d'opinió i de debat pels joves de la nostra ciutat, i on gràcies a diferents personalitats de cada àmbit social de Catalunya (ja sigui esportiu, econòmic, educatiu, religiós, polític...) volem conèixer de més a prop quina és la situació real del catalanisme en els diferents àmbits del país. + info

La moralitat a Convergència i Unió

2008-01-31T15:31:00.001+01:00

Darrerament es parla molt sobre la religió catòlica a les escoles, sobre quin ha de ser el seu finançament, sobre l'avortament, sobre el matrimoni homosexual i la seva definició oficial...potser perquè el PSOE s'està afanyant els quatre dies de Govern que li queden, per deixar ben lligats tots els temes morals que els preocupen.

Convergència i Unió sempre ha intentat no posicionar-se sobre aquests temes, i deixar "via lliure" als seus parlamentaris per votar amb llibertat sobre una cosa o l'altre. Crec de fet, que és aquí on rau la grandesa de Convergència i Unió, i és aquesta raó la que ha batejat CDC i la federació de Pal de Paller del nacionalisme català en tota la seva història. Però el debat intern sempre ha existit i ja no només entre CDC i Unió, sinó entre militants i dirigents de cadascun dels partits que integren la Federació de CiU. Penso que seria un problema decantar-se públicament sobre un tema d'aquests, perquè una part de l'electorat i la militància es trobarien en desacord; car el nostre partit aglutina molta gent de diferents sensibilitats, que compartim un projecte comú basat principalment en el nacionalisme català.

L'altre dia un debat al programa El Club de TV3, va tornar a encendre la polèmica als mitjans de comunicació sobre "les topades" públiques de CiU, i de la seva diferència ideològica. La Magda Oranich, exregidora de Convergència a Barcelona i en Manel Silva, número 7 d'Unió a les llistes del Congrés van debatre sobre quina tenia que ser la definició de la paraula matrimoni. Mentre la Magda defensava que "una família és un nucli de convivència humana", en Manel Silva afirmava que "matrimoni és la diferència entre pare i mare, i l'àmbit d'educació dels seus fills".

Jo trobo que aquesta disputa és ben lògica dins d'una federació com CiU, no cal que ningú s'escandalitzi, la premsa condemna aquestes diferències ideològiques dins d'un partit, i no entenen que CiU és un partit nacionalista amb gent de tots els colors, de diferents ideologies i de totes les categories socials.

En Duran i Lleida va assistir diumenge a l'acte a favor de la família i de la vida. També van assistir membres del PPC. Què té a veure? No va anar CiU, va anar en Duran i Lleida. Crec que s'ha de respectar la decisió del candidat democristià, que lliurement va anar a un acte on es defensaven uns drets i uns valors, que no tenen perquè ser els de tota la gent que milita a CDC i Unió; però que han de ser respectats igual que s'han de respectar les opinions diferents a les tradicionals que en Duran defensa.

El dia que Convergència i Unió es decanti sobre moralitat, o sobre la dreta i l'esquerra; deixarà de tenir sentit el paper de la federació al panorama català. Cal superar aquest debat ideològic.

L'Esculapi, el retorn del Déu

2008-01-23T16:19:00.000+01:00

Avui afegeixo un nou tema al meu bloc, que serà l'Art. Vull començar aquests posts sobre l'arquitectura, escultura i pintura de la nostra història parlant de la troballa de l'Esculapi.

L'escultura de l'Esculapi (anomenat així a la cultura grega, i "Asclepi" a la romana), és l'obra escultòrica més important trobada als Països Catalans, i també la més ben conservada. Malgrat que va ser trobada l'any 1909, encara avui tot i les inversions destinades al seu estudi no sabem amb exactitud quina és realment la divinitat a la que representa. La suposició més estesa, és aquella que afirma que es tracta de la divinitat grega Esculapi, Déu de la medicina. Amb la invasió romana i la còpia que aquests portaren a terme de molts dels aspectes grecs, principalment la cultura ja que els romans careixien d'aquesta, aquesta divinitat va continuar estant relacionada amb la curació i la medicina. Únicament va canviar molt discretament el seu nom, a la traducció romana Asclepi.

Tot i això, es sospita que també podria tractar-se d'una divinitat egípcia anomenada Serapis, Déu relacionat amb la curació i que també va arribar a Roma. Els seus temples estaven vinculats a concorreguts oracles que interpretaven els somnis.

Molts coneixereu aquesta famosa i misteriosa escultura, que originalment es conserva a la ciutat grega d'Empúries. Ara es troba per temps limitat l'escultura original al MAC (Museu d'Arqueologia de Catalunya), on una exposició recull les darreres informacions sobre el seu estudi i exposa la figura en un espai molt ben ambientat, on fins i tot s'ha aconseguit ambientar el perfum que es podia olorar al seu antic temple grec, a base de les espècies que llavors barrejaven. Està molt ben aconseguit, i és una exposició molt interessant. Als que no heu tingut ocasió i us interessa el tema, us recomano visitar-ho, l'Esculapi estarà exposat fins el 17 de febrer.

El paper de Convergència a Espanya

2008-01-14T19:41:00.000+01:00

Avui en ZP ha convocat formalment les properes eleccions estatals el proper dia 9 de març. Ja són quatre els anys que portem de tortura i desgovern socialista, què ràpid passa el temps. S'apropa un moment difícil i crucial, tant per Espanya i Catalunya com per Convergència i CiU. Perquè, quin ha de ser el paper de Catalunya a Madrid? què ha de fer Convergència i Unió? CiU s'ha caracteritzat en la seva existència pel seu interès principal en Catalunya i els catalans, raó que no l'ha fet enrere a l'hora de pactar amb la UCD de Suàrez, el PSOE de González i el PP d'Aznar.

Però ara arriba un moment molt delicat, després dels darrers esdeveniments a Catalunya; el paper dels partits catalans ha de ser molt estudiat i meditat, ja que Catalunya no passa pels seus millors moments, en Zapatero ha enganyat a Catalunya i tres partits perdedors s'han fet amb el Govern del País. Catalunya necessita un Govern responsable i preocupat per la seva gent, i qualsevol maniobra política pot ser perillosa a l'hora de retornar al país el seu orgull i la seva dignitat, així com el retorn d'una gestió eficaç i esperançadora per a tots nosaltres.

Convergència ha de tenir el paper de la responsabilitat que no ha tingut Esquerra, Convergència no pot fer president en Zapatero, Convergència no pot donar suport al PP. Un pacte o suport a en ZP no seria entès pels electors i militants de la majoria de CDC, i un pacte amb el PP de l'Acebes i en Zaplana no seria entès pels ciutadans i part dels electors de la federació. Convergència ha d'assumir el paper de representació dels catalans, i ha de defensar fins el final els nostres interessos, en Zapatero sabem que no ho farà i el PP si no rectifica en el seu odi cap a la nostra Nació CiU no podrà justificar el seu suport.

Per tant, el debat sobre els Ministres catalans no té sentit sense els resultats i propostes polítiques al davant. Esperem que Convergència i Unió i en Duran no ens defraudin i apostin per allò que realment faci situar Catalunya de nou en la primera fila d'Europa, com ho va ser en temps del President Pujol.

Soweto Gospel Choir

2008-01-10T20:34:00.000+01:00

El 22 de desembre vaig anar amb l'Anna al concert que els Soweto Gospel Choir van fer al Teatre-Auditori de Sant Cugat. Vaig comprar les entrades amb temps, cosa que ens va permetre estar en un bon lloc durant el concert, que menys que la primera fila a platea. La música negra i el Gospel, són un dels estils musicals que més m'agraden, i va ser un goig poder sentir un concert coral així en un lloc com l'Auditori, espai que compta amb una acústica molt bona.

Al concert em vaig trobar amb moltes personalitats, amics i coneguts de Sant Cugat, on destaco a nivell polític en Xavier Escura (Tinent d'Alcalde de Cultura, Esports, Eduació i Joventut), en Jaume Angerri (ex Director General de Comerç de la Generalitat), i la Susanna Pellicer (regidora d'Igualtat).

El primer concert de Gospel al que vaig anar, va ser també al Teatre-Auditori. En un principi era a càrrec de The Georgia Mass Choir, un dels millors grups de Gospel a nivell mundial, però finalment va anar a compte de American Gospel Singers, un molt recent grup de Gospel que em va posar els pèls de punta. Va ser espectacular.

El següent concert també va ser al Teatre-Auditori, aquest cop per Nadal i amb caràcter benèfic organitzat per Intermón Oxfam, el grup era Two.Cats pel Gospel per tal de recollir diners per Etiòpia. No em va agradar gens, però sort de la intenció benèfica que va calmar una mica la decepció del concert.

I aquest darrer, per part de Soweto Gospel Choir em va agradar. Va ser una mica diferent a l'acostumat, els Soweto són un grup molt tribal, amb música molt espiritual (com és tradició a l'estil), i amb una vestimenta molt tradicional a la tribu africana. Crec que els hi va faltar contacte amb el públic, teníem ganes de gaudir amb ells i no es va donar aquesta connexió. Però per la resta, va estar molt bé. Em vaig comprar el CD, que per cert inclou una cançó amb Bono d'U2, la coneguda "One".

Pels qui us agrada el Gospel, us recomano el DVD de The Harlem Gospel Singers, molt i molt bo. El vaig trobar a El Corte Inglés, era d'importació i no en tenien més. Un bon concert, sense cap mena de dubte.

bonNadal i feliçAnyNou 2008

2007-12-17T19:19:00.000+01:00

Idees, Valors i Actituds

2007-12-12T00:51:00.000+01:00

Els qui signem aquest article hem volgut fer un petit reconeixement al President Pujol, com a ideòleg del què es coneix com a IVA (Idees, Valors, Actituds). Hem cregut que aquest títol era del tot escaient per parlar de quelcom que ens preocupa profundament des de fa temps, d’un tema que sabem que, de fet, preocupa a moltíssima gent, a una majoria silenciosa de gent, que ho duu ben endins i que habitualment no gosa de cap manera expressar-ho de forma pública per evitar ésser assenyalats, ser objecte de burla o simplement despreciats, per tractar-se de veritats avui en dia incòmodes o políticament incorrectes. Parlem de la salut dels valors, de la moral, aquesta paraula tan en desús i que ha estat expulsada del lèxic, com si l’home modern no en tingués o no n’hagués de tenir de moral. També de les tradicions, del que entenem com a catalans què és bo o dolent i, diem-ho sense embuts, de la religiositat i la seva translació en l’àmbit públic. Enrere queden ja els ideòlegs vigatans de fa un segle i a Catalunya estem actualment totalment mancats de referents en aquest sentit.

Voldríem tenir lideratges forts i basats en una superioritat moral indiscutible. Ara per ara, això no ho tindrem. I, mentrestant, a la nació més poderosa del Món, s'avança en una línia totalment contrària a la nostra, motiu d'esperança per a molts de nosaltres. Ahir mateix, Mitt Romney, un dels candidats republicans a la Casa Blanca va fer un dels millors discursos sobre religió i cosa pública fet mai a Occident. Molts, en sentir-lo, ens vam sentir abastament alleugerits: ens sentiem que we are in the right tot i que a casa nostra tinguem la batalla -ara per ara- perduda.

Mitt Romney, cristià mormó, va fer un speech magnífic sobre laïcitat i religiositat. Sobre conviccions i valors morals. Sobre com es pot ser president de la nació més poderosa del món i tenir la força moral per liderar-la. De com la religiositat és un fenomen de llibertat. De com no mesclar Estat i Religió ha de significar necessàriament perseguir cristians, jueus o protestants. De llibertat religiosa en definitiva. Volem que veieu el vídeo que presenta aquest article perquè així us adonareu de la valentia i sinceritat del discurs, que posat en boca de qualsevol líder del que l'esquerra anomena "dreta catalana" seria motiu directe de reprovació.

Només cal fer una petita recerca a internet sobre l’speech d’en Mitt Romney per adonar-se del profundíssim impacte que ha tingut a la societat americana, el grau d’acceptació i d’adhesió que ha suscitat a l’americà de classe mitjana i l’aval immens que li dóna com a candidat a la Presidència. Aquesta és la direcció en què es mou la nació més poderosa del món.

En quina direcció es mou Catalunya? Molts catalans respondran amb el subconscient, alertant-los que, en realitat, Catalunya es mou en la direcció que Espanya vol a través del PSOE i amb l’equiescència del PSC i Montilla. No van errats. Algú té cap dubte dels valors suposadament progressistes que el govern d’Espanya prova d’imposar? Llei de memòria històrica, educació per a la ciutadania, reforma educativa, nova llei de matrimonis... Per què l’esquerra pot fer debat de qüestions morals i legislar, i en canvi els que s’oposen a la seva moral de suposat progrés ni tan sols tenen dret a poder expressar-se?

L’esquerra a casa nostra té totalment vençuda la batalla moral de les idees i els valors. No és que els valors alternatius hagin estat derrotats o siguin minoritaris: és que no tenen ni dret a existir, no existeix res més enllà dels valors de maig del 68 i de les consignes d'aparatchik de la II República Espanyola.

Catalunya ha de ser un país modern, un país de progrés, un país fort externament i internament, amb fonaments sòlids. Ha de ser així si vol tenir un futur! Però pot Catalunya fer-se un futur amb la pitjor educació d’Europa? Amb la taxa d’abandonament escolar més alta del món desenvolupat? Amb la d’alcoholisme i consum de drogues més alta del món? Amb la natalitat més baixa? Amb la d’avortaments entre menors rècord? Amb la de més delinqüència juvenil? ... Cal continuar?

Els valors que inculquem i que porten a això són els correctes? Tothom sap que no! Llavors per què existeix la por a negar-ho públicament si tothom reconeix que tenim problemes gravíssims i el futur compromès?

Una última reflexió, per a tots aquells que en havent llegit aquestes línies opinin que parlem de forma exagerada, reaccionària, o quedin colpits perquè anem sense embuts amb una problemàtica que no es pot tractar sota els focus dels mitjans de comunicació mainstream. Els recomanem una visita al web de la Lliga per la laïcitat, una associació amb ànim de promoure els valors progressistes i laics al nostre país, amb fortes connexions a la Generalitat. La seva darrera iniciativa, sense anar més lluny, fer secular la festa de la Mercè. Doncs bé, recomanem fervorosament d’examinar el llista d’organitzacions que la conformen. Entre moltes d’altres, totes d’un perfil similar, trobarem la UGT, CC.OO, la CGT conjuntament amb la Gran Logia de Catalunya y Baleares o el Gran Orient de Catalunya. La connexió francmaçona de tot plegat.

Aquests són els lobbies que actuen a casa nostra: Ni és ciència ficció, ni és una novel·la de Dan Brown de conspiracions i secrets ocults: és el que succeeix al nostre país, i ho denunciem a risc de ser considerats uns frikis. Estem en condicions per poder denunciar que tenim l'esquerra més reaccionària d’Europa dirigint el nostre país assistida per personatges d’allò més sinistres que operen fora dels focus visibles del Poder.

Que Déu beneeixi Catalunya.

Joan Manel Nonell i Cintas
Rubèn Novoa i Arranz

Sobre TV3

2007-12-10T15:30:00.000+01:00

L'encarregat de donar guerra i dir les tonteries que el PSOE li encomana al PSC Joan Ferran, ha dit públicament que Televisió de Catalunya (TV3) i Catalunya Ràdio són mitjans antisocialistes. Sí, sí...antisocialistes.

El diputat diu que els mitjans de comunicació públics de la Generalitat, dirigits per un càrrec de confiança amb carnet del Partit Socialista, no vetllen per la informació del partit que governa i que tenen una "crosta nacionalista" d'ençà els governs de Convergència i Unió, partit que va fundar i crear Tv3. Es veu que ara les amenaces del Director de Comunicació Bolaño ja no són via telefònica i via "hay una carta para tí", ara els mateixos diputats socialistes amenacen públicament als periodistes de la TV3 i CatRàdio advertint que encara queden restes de l'ideari nacionalista, i que el sectarisme socialista al que estan sotmesos els mitjans públics des del primer tripartit ha de ser molt més fort del que ha estat fins ara. I afegeix que TV3 no ha de ser la televisió dels catalans, sinó la dels espanyols que viuen a Catalunya.

Cal recordar la caça de bruixes a Catalunya Ràdio amb el primer tripartit, que van fer baixar molt considerablement la quota d'oients de la que fou la primera ràdio del país, i de la manipulació constant als informatius i programació de la que un dia va ser "la nostra" televisió, és a dir la de tots. Ja podem palpar nerviosisme dins el PSOE de cara a les difícils eleccions estatals...i més a Catalunya, on hauran de treballar i forçar molt la màquina per disfressar les destrosses que el socialistes estan fent al cor de la nació. A sobre Montilla vol defensar TV3 a València després de signar en el seu despatx de Ministre acabar amb la Televisió de Catalunya al País Valencià. Què més ens espera?!

Som una nació i diem prou!

2007-11-27T13:45:00.000+01:00

Ja torno a la redacció. Disculpeu tot aquest temps (que ha estat molt), però degut a problemes tècnics amb la meva antiga companyia telefònica he estat sense connexió a internet fins fa una setmana...però per sort un canvi de companyia ha acabat amb el problema "tècnic".

Què cal dir? Catalunya va a pitjor. El Govern de Catalunya ens vol vendre que anem a més, però els darrers esdeveniments demostren que el nostre país està més submís que mai al Govern d'Espanya, i que a sobre hem d'aguantar els acudits d'en ZP sobre les rodalies. La Ministra de Foment hauria de plegar fulminantment, si no què vol dir? en Zapatero ens augura un pitjor Govern a Madrid per la seva propera legislatura? (si per desgràcia, torna a governar).

Aquest dissabte la Plataforma pel Dret a Decidir convoca una Manifestació sota el lema Som una nació i diem prou! on ja s'han adherit més de 150 entitats de Catalunya, entre elles Convergència Democràtica i la Joventut Nacionalista. Crec que ha arribat l'hora de que els ciutadans de Catalunya s'aixequin d'una vegada i reclamem la nostra dignitat i orgull, i el nostre dret a decidir qui som, què volem i cap a on volem anar.

Avui el PNB, partit decisiu per a fer dimitir la Ministra Florero (Álvarez) ha fet saber que es fa enrere, cosa que bloqueja la dimissió de la incompetent política socialista. Mala notícia, però no sé quin nivell de dignitat li deu quedar a la Ministra després de dissabte, i de tot el que ha passat. Foment intenta desactivar la manifestació dient que dissabte la RENFE tornarà a funcionar. Doncs dissabte més que mai, a per ells.

PROU!!!!

2007-11-02T19:33:00.001+01:00

Terribas repassa la premsa

2007-10-29T16:36:00.001+01:00

1r aniversari

2007-10-04T12:53:00.000+02:00

Tot just fa un any que em vaig iniciar en el món dels blocs, i aquest mes aquest espai de reflexió política i personal celebra el seu primer aniversari. Vaig començar quan els blocs estaven en ple creixement, ara la blogosfera política catalana s'ha fet molt extensa i gràcies a això qualsevol persona pot donar a conèixer i debatre les seves idees obertament, una eina que enriqueix molt el diàleg i el debat polític. En primer lloc vull donar les gràcies a tots i totes aquelles persones lectores que em visiten i que fan que aquest espai compleixi un any, ja siguin nacionalistes o de qualsevol altra ideologia i que a vegades em deixen un comentari per expressar la seva opinió, ja sigui favorable, contrària o motiu de debat. També vull donar les gràcies a tots aquells companys que m'han ajudat a millorar el meu espai, o que han compartit bloc amb mi des del primer dia i han estat per a mi referència directa: Pons, Salcedo i Rosell (també TWT i Cimera). Desitjo que continuem treballant a la xarxa per donar a conèixer el nostre sentiment catalanista i que aviat puguem compartir un post on celebrem que Catalunya per fi, ha sortit de la manipulació espanyola i legítimament té un Govern i un President nacionalista.

el Govern calla davant la incompetència (27/09)

2007-10-04T12:44:00.000+02:00

Cremar a ses majestats?

2007-09-26T23:00:00.000+02:00

Torna la polèmica als mitjans de comunicació amb motiu d'ofensa als monarques d'Espanya, aquest cop: la crema de fotografies dels reis a Girona i posteriorment a Molins de Rei. Ofensa sí, però reivindicació legítima o incompliment de la llei? s'ha de jutjar? perquè la moda és dir-se d'esquerres i després condemnar la llibertat d'expressió dels ciutadans? el segrest de la publicació de El jueves va provocar un sentiment de rebuig més evident dels ciutadans vers la monarquia "de florero" que viu acomodada a la Zarzuela, i ara la crema de fotografies del Cap d'Estat i senyora es converteix en un delicte? per mi el delicte "real" és que aquesta gent visqui gràcies als impostos que ens roba l'Estat, per mantenir aquesta família d'acomodats i que sense sentit viuen en el més gran dels luxes gràcies a l'esforç de la resta de la comunitat. Pot semblar un tòpic, però és cert que vivim en una societat on la moda és dir-se "progre" però que li encanta sortir al carrer a aclamar als seus reis i conèixer tots els detalls de la vida reial a les revistes de la premsa rosa. Tot plegat, molt contradictori. Per sort, a Catalunya tenim màrtirs com calen i el diputat Beltran d'Esquerra ens recorda que ell és un ferm lluitador dels interessos de Catalunya (ara, sempre que toca fer-se la foto). Us convido a comentar i a opinar sobre si creieu que ha de ser legítim manifestar-se així o penseu que cal condemnar-ho des de la justícia.

Diada Nacional de Catalunya

2007-09-11T13:00:00.001+02:00

Bon dia santcugatencs/ques,

Sr. Alcalde, membres del Consistori i mitjans de comunicació:

Avui 11 de setembre, Catalunya commemora aquella gent que va lluitar per defensar la identitat i la supervivència de la cultura catalana, aquella gent que va arriscar-ho tot per mantenir els seus drets, i perquè el seu país fos reconegut i respectat. Avui, gairebé 300 anys després d’aquella derrota, Catalunya segueix sense tenir els seus drets que li foren arrabassats sense pietat i eliminats per la imposició espanyola de les tropes borbòniques. Catalunya travessa un mal moment, tenim un govern que s’ha instaurat a la Generalitat sota la submissió del govern espanyol i sense capacitat de lideratge ni sentiment de país, Catalunya perduda en una cruïlla pateix l’abandonament del govern estatal per manca d’inversió i de competència i ens trobem en una situació precària i vergonyosa.

És per això que la JNC de Sant Cugat continuem i seguirem reivindicant el dret dels ciutadans del nostre país a escollir i decidir per l’autonomia de Catalunya, per una nació lliure sense imposicions espanyolistes i amb el seu autogovern i plena independència. Per intentar fer aquest camí cal que els catalans caminem plegats, que trenquem amb els interessos partidistes, i deixem els falsos discursos de la dreta i de l’esquerra, cal un govern nacionalista i una entesa catalana per tal d’aconseguir lluitar per la plena sobirania de Catalunya.

Esperem doncs, el dia en que la nostra organització deixi de tenir sentit perquè podrem dir que el nostre país és lliure.

Visca Catalunya independent!!
JNC Sant Cugat del Vallès, 11 de setembre de 2007

Duran, l'oportunista

2007-09-07T13:00:00.000+02:00

Em sap greu començar la temporada amb un post crític cap a un partit amb el que en part em sento identificat, però el tema comença a ser delicat. Qui em llegeix sap que sóc un ferm defensor de la Federació de Convergència i Unió, però el discurs de Duran i Lleida darrerament s'està convertint en una font d'escissions a la Federació de CiU i dins del catalanisme. Duran, les enquestes diuen que ets el polític català més ben valorat, potser perquè mai has tingut cap responsabilitat de Govern i no t'has pogut cremar, però això no et dona dret a dir segons quines coses, bàsicament pel gruix de gent que aporta Unió a CiU. Crec que en Duran Lleida està desfasat i aprofita constantment qualsevol situació de tensió per a sortir a carregar en contra de Mas i de Convergència Democràtica, i això no pot ser. Un dels grans problemes d'Unió Democràtica és el creure's decisius a la Federació, i amb aquesta excusa condicionar sempre el discurs, lideratge i accions del partit fort de la federació, que sense cap mena de dubte és CDC. Particularment reconec que hi ha coses que diu el President del Comitè de Govern d'Unió, en les que puc estar més o menys d'acord, però que sota cap concepte es poden dir, ni s'han de dir. Ara en Duran vol entrar al joc de les dretes i les esquerres, però si la seva darrera campanya tenia el lema: "Ni dretes ni esquerres, Catalunya". Per què no ets més coherent Duran? quants anys ha governat CiU sota el discurs de la Catalunya per a tothom? Unió està aprofitant un moment crític a la política (en general) per a sortir i intentar fer seu un espai que no li pertany només a ell. Catalunya serà social o no serà, va dir en President Pujol; el mateix que va governar 23 anys el país. En Duran Lleida s'equivoca, i a aquest pas no li dono un futur triomfant al partit democratacristià, més aviat li dono una caiguda forta i crítica. Replantegem les coses, no anem per bon camí i Duran (tal com diu a la seva darrera carta setmanal) no està portant la Federació a bon port, la està portant a l'abisme.

Quand j'étais chanteur

2007-09-01T15:07:00.000+02:00

El primer dilluns de setembre, crec que una bona data per tornar-hi al bloc i a posar-me més o menys al dia de l'actualitat política local i nacional. Tot i que encara em queda un mes de vacances, la política no espera i Catalunya no ha tingut un estiu gaire tranquil...anem a pitjor i el país s'està afeblint.

Però avui vull reprendre els posts amb una crítica del film que vaig anar a veure divendres: Quand j'étais chanteur, trauïda al castellà com a "Chanson d'Amour". La pel·lícula, està interpretada pel gran Gèrard Depardieu i ens parla d'una vella glòria de la cançó convertida en cantant de bars musicals i celebracions, que lluita per sobreviure dins la seva soledat per poder viure de les cançons que versiona i de les relacions que a vegades té amb algunes dones. La interpretació de Depardieu és brillant, se'l veu més gran que mai; una història d'un amor impossible entre dues persones, però amb una tensió molt gran durant tota la pel·lícula. Tots dos tenen problemes, però tots dos són braç de l'altre. Us la recomano, es va estrenar divendres i a Catalunya només l'he trobat a tres cinemes de Barcelona, però val molt la pena, va estar a la selecció oficial del Festival de Cannes, i s'ha endut molt bones crítiques.

tancat per vacances

2007-08-01T00:00:00.000+02:00

bones vacances a tots i a totes, ens veiem al setembre!!