Ara toca ser valents

Fa temps que sentim rumors de que si en ZP tornava a governar, en José Bono tornaria a la política com a President del Congrés dels diputats. I tal com se suposava...Bono es presenta a la presidència del Congrés espanyol. Els botiflers d'Esquerra ja han confirmat un no rotund a la votació per tal de que el polític més dur del PSOE sigui President (una de les poques coses que els hi aplaudeixo), i CiU anunciarà dilluns què farà: si votarà a favor o abstenció (que és el mateix), o si serà fidel al seu país i votarà que no.

Ja comencen les disputes a la Federació de CiU...mentre que en Mas afirmava als Matins de tv3 que no és un bon candidat per a presidir el Congrés, en Duran i Lleida per variar ja feia de les seves i diu públicament que en Bono seria un bon President. Sí, el mateix polític que va abandonar la política perquè el seu partit va votar l'Estatut de Catalunya (encara que fos una rebaixa important del que es va aprovar amb un 90% del Parlament de Catalunya), i en Duran diu que seria bo. En José Bono no representa l'Espanya plural, en Bono ha sembrat sempre la discòrdia entre Catalunya i les Comunitats d'Espanya, en Bono mai ha tolerat el català i els catalans, en Bono representa aquella Espanya rància i casposa que creu en una sola nació i en una sola pàtria: l'espanyola del Reino de España, la única, grande y libre.

Espero que CiU, i més especialment Convergència Democràtica sigui fidel als seus valors i al seu únic projecte: Catalunya i els catalans. I votar Bono, és com votar Acebes...és votar a favor d'Espanya i contra Catalunya. En Mariano Rajoy em fa menys por que en José Bono. CiU ha de ser ara més valenta que mai, i refusar la cadira que els socialistes ens volen condicionar per un suport al seu candidat espanyolista.

Dilluns veurem que passa. CiU sigues valenta, Mas i CDC diguem NO a José Bono President.