Ets de dretes i no ho saps
Avui vull recomanar la lectura del llibre Ets de dretes i no ho saps (L'arquer), del periodista Josep Martí. L'autor és actualment director de l'empresa assessora Mapa Media, i està casat amb la que fou delegada a Catalunya de l'estat espanyol en temps d'Aznar. L'analista polític i periodista Francesc-M. Álvaro, que ha col·laborat en l'escola d'estiu de la JNC en moltes ocasions, feia costat a l'autor en la presentació de l'obra en societat. Precisament ahir en J. Manel Nonell, candidat per CiU a les municipals a Valldoreix; escrivia un post parlant del llibre cosa que m'ha inspirat a adherir-me i proposar-ho també.
Aquest llibre vol defensar que ser de dretes o conservador, és una ideologia sana i democràtica i que no mereix el menyspreu que en la nostra societat actual provoca. També defensa aquelles coses en les que no ens parem mai a pensar els catalans, i en les que de ben segur estem d'acord una gran majoria de la gent que vivim a Catalunya. Parla de la propietat privada, de la religió, de la família, de la immigració...parla de molts temes que són motiu de debat a l'actualitat política i que forcen als partits que es diuen progressistes i d'esquerres, a modificar el seu discurs per adequar-ho a la conveniència electoral.
Perquè dir-se progressista i d'esquerres, es tradueix en una entesa de valors, llibertat, pau i amor que no combrega amb els programes i accions polítiques dels seus dirigents. El discurs fàcil de l'esquerra anima perquè buit de contingut, clama per uns valors i una llibertat que priven amb les seves maniobres polítiques, mentre que el discurs de la dreta i el centre, preocupat en el benestar i en la vida de les persones; sona a ranci i passat, quan és realment que es pensa en acció política directa i en la millora de la vida dels ciutadans.
Etiquetes de comentaris: Catalunya
1 Comments:
Esquerra és actualment un terme globalment emprat molt lluny del seu sentit semàntic original.
Personalment considero que dreta vol dir negar la possibilitat de canvi social y creure que els models actuals o passats són els únics possibles.
Exemple paradigmàtic encara que puntual: eleccions cada 4 anys i aquí s'acaba la democràcia, perquè amb quatre bits d'opinió del ciutadà (4 bits és escollir entre 16 candidatures) ja n'hi ha prou perquè aquest opini.
Amb aquesta visió, els partits de govern són sempre molt de dretes, inclosos els que s'autoproclamen comunistes i d'esquerres de tota la vida.
I les esquerres reals ni arriben a testimonials perquè el sistema ja fa molts anys que ha aconseguit silenciar-les, infiltrar-les o fins i tot comprar a més d'un que va començar de bona fe.
Algú reivindica actualment el ser de dretes?
Per a mi és el mateix que si es proclama de ICV, ERC, PSC-PSOE o qualsevol altre amb l'única diferència de que ho reconeix, ja que els partits esmentats també son de dretes, i sovint més que alguns que diuen ser de centre o centre-dreta.
Els eixos reals on es mouen les ideologies personals, crec que actualment més que esquerra-dreta són: nacionalisme imperialista - nacionalisme defensiu, autoritarisme - democràcia, economicisme - desenvolupament cultural.
Publica un comentari
<< Home